Woo..
I’m ahead, I’m a man
I’m the first mammal to wear pants, yeah
I’m at peace with my lust
I can kill ’cause in God I trust, yeah
It’s evolution, baby

I’m at piece, I’m the man
Buying stocks on the day of the crash
On the loose, I’m a truck
All the rolling hills, I’ll flatten ‘em out, yeah
It’s herd behavior, uh huh
It’s evolution, baby

Admire me, admire my home
Admire my son, he’s my clone
Yeah, yeah, yeah, yeah
This land is mine, this land is free
I’ll do what I want but irresponsibly
It’s evolution, baby

I’m a thief, I’m a liar
There’s my church, I sing in the choir:
(hallelujah, hallelujah)

Admire me, admire my home
Admire my son, admire my clones
‘Cause we know, appetite for a nightly feast
Those ignorant Indians got nothin’ on me
Nothin’, why?
Because… it’s evolution, baby!

I am ahead, I am advanced
I am the first mammal to make plans, yeah
I crawled the earth, but now I’m higher
2010, watch it go to fire
It’s evolution, baby
Do the evolution
Come on, come on, come on

Necessitem:

- Massa:

300 grs de mantega

1 tassa de sucre

2 ous

1 culleradeta d’essència de vainilla

5 tasses de farina aproximadament

- Per la decoració:

1 tassa de sucre llustre

Suc d’una llimona i/o Aigua

Colorant alimentari

Treballar la mantega a temperatura ambient fins a fer-ne una pomada amb l’ajuda d’una batedora o amb forquilla o llengua de gat.

Afegir el sucre sense deixar de treballar, també afegir els ous d’un en un i llavors, l’essència de vainilla.

Anar afegint, a continuació, la farina. A aquest punt, quan la consistència ja és més difícil de treballar amb la batedora, és millor treballar amb les mans. Seguir afegint fins que la massa sigui fàcil de manipular i no s’enganxi als dits.

Estendre la massa amb el rodet i que tingui aproximadament 0’5 cm. Tallar amb els motlles i col·locar les galetes en una safata amb mantega perquè no s’enganxi.

Coure uns 15 minuts, fins que quedin daurades a uns 180 ºC.

Una vegada tretes del forn es deixen refredar.

Quan estiguin les galetes fredes es mescla en un bol el sucre llustre amb una mica d’aigua o suc d’una llimona, fins que agafi la consistència que més bé us vagi, afegir el colorant a aquesta mesclar.

Posar la cobertura amb l’ajuda d’una espàtula o amb una màniga pastissera.

___

Espero que us hagi agradat ^^

La Comissió Nacional de la Competència fa públic un informe en què recomana revisar la Llei que regula els drets d’autor i denuncia la “posició monopolística” de les entitats de gestió. La SGAE defensa el monopoli i assegura estar patint un “linxament”, per Déu…

L’organisme públic, encarregat de preservar, garantir i promoure l’existència d’una competència efectiva en els mercats espanyols, analitza en aquest informe els problemes tarifaris i les restriccions de la competència en el sector. L’informe, realitzat a partir de l’anàlisi del marc regulador i de les actuacions de les entitats de gestió (com la SGAE o CEDRO), conclou que l’actual model “facilita l’establiment de tarifes poc equitatives i/o discriminatòries per la utilització dels repertoris ” i ” obstaculitza les activitats dels usuaris “.

La CNC considera que és “fonamental que els mercats de gestió de drets de propietat intel·lectual funcionin de manera adequada i sense que hi hagi distorsions en termes de competència, sobretot quan, per a molts usuaris, l’explotació d’obres i prestacions constitueix un factor de producció necessari per al desenvolupament de la seva activitat “. La Llei de Propietat Intel·lectual ha d’atendre “d’una manera especial les noves possibilitats que ofereix el progrés tecnològic i la creixent importància de la gestió dels drets en l’entorn on line”, asseguren des de la CNC.

” Mentre persisteixi la posició monopolística de les entitats de gestió “, la CNC considera necessari adoptar mesures que permetin” evitar possibles abusos ” i proposa, entre altres, ” revisar la regulació de la Llei de Propietat Intel·lectual sobre els estatuts de les entitats i els contractes de gestió amb els titulars, per establir que el contracte sigui en termes no exclusius i conservar d’aquesta manera la possibilitat de concedir llicències ja sigui de manera directa oa través d’una altra entitat de gestió “.

Pel que fa a les acusacions de falta de transparència de les entitats, Hernández Arroyo va recordar que la SGAE ” té publicades les seves tarifes a la pàgina web i és possible descarregar-se els contractes i les llicències ” . “Això és així i, per tant és un error evident de l’informe de la Comissió “, va dir. Jo he estat buscant a la web d’aquesta associació … i les tarifes estan publicades però són poc clares, tot està en cèntims d’euros però no se pas quant has de sumar perquè aquests diners siguin a mida ” real “.

El subdirector general de la SGAE va assegurar que hi ha ” un linxament ” contra aquesta entitat i va negar les acusacions d’afany recaptatori ” . ” Els artistes tenen la necessitat de cobrar com qualsevol altre treballador “, va dir. Referent a això va afegir que ” a vegades un arriba a pensar que hi ha un lobby molt interessat en reduir la possibilitat de negociació de la SGAE  ”…  Collons… I després es queixen, amb la de diners que recauden del cànon, de la música, etc. Jo vull treballar a l’SGAE!!!!!

A la SGAE se li obre un altre front de batalla. Però aquesta vegada la revolta ha esclatat entre els treballadors de la desprestigiada entitat i no entre els afectats pel seu afany recaptatori o la seva defensa de polèmiques mesures com el cànon digital o la futura llei ‘antipirateria’.

Els treballadors van disparar contra Artèria, la gran xarxa de teatres, i la política immobiliària que el projecte ha precisat com a suport. També els treballadors de la SGAE van apuntar que es difuminen així, els objectius sense ànim de lucre d’una institució centenària que va néixer amb vocació de defensar els drets dels autors.

Els editors també van bolcar les seves estratègies en defensa de les famosa «prescripcions», els fons recaptats dels autors no s’identifiquen. Aquests fons, que el 2008 van suposar 180 milions d’euros podrien estar sent utilitzats per Artèria, a més del 20% del cànon digital, cosa que els editors consideren inadequat, perquè voldrien altres finalitats per a aquests fons.

El comitè d’empresa de la Societat General d’Autors s’ha dirigit al  Govern per demanar la seva “intervenció” a l’entitat amb “auditories externes i independents” davant el malbaratament de recursos de l’equip gestor que presideix Eduardo Bautista en projectes immobiliaris i empreses deficitàries.

A això hi hem d’afegir el cànon digital, tant comentat a tot arreu. Aquí deixo unes equivalències que m’han passat per mail:

1 ordinador amb 160gb de disc dur (22 EUR de cànon)

1 regravadora de dvd’s d’ordinador (16,67 EUR de cànon)

1 impressora multifunció (10 EUR de cànon)

1 càmera de fotos amb memòria per a 200 fotos (9 EUR de cànon)

1 reproductor de dvd de salón (6,61 EUR de cànon)

1 Equip de música de saló (0,60 EUR cànon)

1 línia adsl 1 MB (35 EUR cànon anuals) !!!!!!!

200 cd’s verges per gravar dades (50 EUR de cànon)

100 dvd’s verges per gravar dades (140 EUR de cànon)

De tot això en trec la conclusió que per molt que els artistes s’han de guanyar la vida, les coses han de canviar. El Cd de música està obsolet, però no entenc perquè s’ha de pagar un cànon per un Cd que emplenes de documents o fotografies? La gent a de menjar però si ets fan d’algun grup, ja et compraràs el disc, jo ho faig, però el singles de grups que no vols totes les cançons? Has d’anar al Itunes i ale, els preus segueixen sent alts. Volen prohibir l’Spotify, que posin anuncis, facin pagar una cuota… Si les cançons valguessin menys que el cost del Cd, la gent les compraria més, no? Ains…

Info:  http://www.todoscontraelcanon.es/ ; http://www.lasextanoticias.com/

Imatge : http://www.espiritudigital.com/

Ja comentaré sobre el toc gastronómic perqué he fet un curs de pastisseria i ja aniré penjant les receptes ^^

Després de passar el Nadal, Sant Esteve i poca cosa més a casa meva, vaig agafar un tren direcció a Barcelona. Amb el bitllet comprat amb antel·lació, vaig despertr-me a una hora intempestiva, encara no hi havia els carrers possat!!!! Doncs, vaig agafar un taxi i de pet cap a l’aeroport del Prat. A esperar. Un vol agradablle, dintres del que es pot arribar a considerar un vol agradable, no va haver cap anomalia durant el vol, ufff!!! Vaig arribar al aeroport d’Eivissa cap a les 11 del matí.

Allà m’esperaven en Sebas i els sogres. Vaig intentar caure’ls-hi bé ^^ i crec que ho vaig conseguir, tampoc sóc tant desagradable, així que no va haver problema. Al’únic a qui no li vaig fer gaire gràcia de tota la família era el gos, era apropar-se a algú de la família i em bordava Y.Y. Tant si feia moxaines com si feia veure que donava cops a en Sebas, el puto ( en perdó ) em venia i em bordava amb mala llet. Joooooo

Els dies van anar passant sense més complicacions que el gos donant pél cul, ainsssssssss això era tranquilitat. Dormir fins tard, no tenir que preocupar-se de fer el dinar, etc.

I a Eivissa és on vaig passar el Cap d’Any.

Va ser molt divertit, el sopar amb la família, amb cava i tot, i després, FIESHTAAAAAAAAAAAA!!!

Vaig coneixer molta gent i em vaig retrobar amb molts d’altres. Vam caminar de lo lindo, que si de bar en bar, que si ara anem a Pacha, i jo amb tacons i amb un mal de peus que no m’aguantava dreta. Però va valdre la pena, si senyor.

___

Gràcies a en Sebas, que em va convidar a coneixer a se família ^3^!!!!

L’ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l’èxode estacional de molts homes i dones d’aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de les valls es van dedicar a extreure d’aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d’una Catalunya per on, tot caminant i carregades d’herbes i olis, anirien “guarint i curant tots els mals”. La saviesa es traspasava de mares a filles,  o sinó, netes,  quant més joves millor. Si a la familia no hi havia nenes petites, les remeieres demanaven a gent del poble que els hi deixessin endur-se les nenes petites en els seus llargs viatges. Al dur jovenalla,  era més fàcil d’aconseguir un lloc on allotjar-se.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d’any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L’últim viatge el va fer la Sofia d’Ossera, l’any 1982. Marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos.

____

Una dada relacionada amb les trementinaires, és l’obra de Pius Font i Quer. Aquí deixo una petita biogràfia d’aquest botànic català.

Pius Font i Quer (* Lleida 1888 – Barcelona 1964) va ser un botànic (taxonòmic i fitogeògraf) així com farmacèutic i químic, que va destacar com un dels noms més importants de la ciència botànica catalana i espanyola de mitjans del segle XX. Va ser un gran mestre i un gran divulgador.

Va passar la seva infància a Manresa, on un institut d’ensenyament secundari porta el seu nom. Es va doctorar en Farmàcia (1914) amb una tesi sobre la flora del Bages.

Entre altres càrrecs va ser professor de Farmàcia i Botànica a la Universitat de Barcelona i també va ser professor a l’Escola d’Agricultura. De 1931 a 1934 va ser president de la Institució Catalana d’Història Natural, una organització privada molt important en la història de les Ciències Naturals espanyoles, la secció de botànica encapçalà igualment durant el franquisme i fins la seva mort.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1942 i vicepresident dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i Edimburg (1964).

L’any 1911 havia ingressat en el cos de la sanitat militar, en el qual va assolir el grau de tinent coronel farmacèutic. Quan es va produir l’alçament militar de 1936 es trobava a Albarracín a excursió botànica amb els seus alumnes; per tornar a Barcelona va haver de travessar la línia del front, per la qual cosa després de la guerra va patir de represàlies (sota l’acusació de rebel · lió militar) amb pèrdua de tots els seus càrrecs, el que va dificultar la continuïtat de la seva carrera científica.

Les seves investigacions abasten el conjunt de la Península Ibèrica i les regions muntanyoses del Marroc sota control espanyol, a les que va organitzar excursions de recol · lecció entre 1927 i 1932. D’aquestes i altres recol · lecció, que li havien estat confiades des dels seus primers anys, va derivar la magna obra Iter Maroccanum (1928-1932), una col · lecció de exsiccata fonamental per a la recerca de la flora d’aquesta part del món. Va treballar amb assiduïtat en els Països Catalans, i d’ells, especialment en la part meridional de l’antic Regne de València, així com a Eivissa i Formentera, així com en les serres d’Andalusia Oriental.

Font i Quer va participar en diverses obres col · lectives i va dirigir algunes. En particular va ser un gran formador (les obres també ho eren de divulgació) de la terminologia botànica popular i científica en llengües catalana i castellana. En aquest sentit destaca el Diccionari de Botànica (1953) gràcies al qual el vocabulari d’aquesta ciència gaudeix en castellà d’un grau de coherència lèxica que sol faltar a altres.

Font i Quer és també l’autor de l’obra castellana més coneguda, contínuament reeditada, de flora farmacèutica, Plantas medicinales. Apareix subtitulada com El Dioscórides renovado, per honorar a les antigues revisions renaixentistes de l’obra de Dioscórides, especialment les d’Andrés Laguna i Andrea Mattioli. És obra que destaca per la seva qualitat literària i assagística, tant com per la riquesa i accessibilitat de la informació que conté.

Les espècies i subespècies que han estat dedicades a Font i Quer porten l’epítet fontqueri, derivat de la versió castellanizada del seu cognom.

____

Tot això ha vingut quant, al no fer res per la nit, m’he posat a mirar la televisió. Al canal 33 han posat un documental de les remeieres, jo com que tenia molta son, no l’he acabat de veure. Però me posat a investigar i mira ^^

Info: Wikipedia i http://www.trementinaires.org/

Un aerosol blanc amb un cor vermell envoltat en flames, i que es ven només als Estats Units per menys de cinc dòlars, promet a qui ho utilitzi olorar com una autèntica Whopper, la preferida dels nord-americans, segons afirma la cadena de restaurants.

“Portem l’aroma de la seducció amb un punt de carn a la graella”, assegura la publicitat d’aquesta nova colònia que es compra per Internet. Segons diu la signatura que la distribueix, s’han quedat ja “sense existències”.

La publicitat de la pàgina web del producte, amenitzada amb una música sexy i una d’aquestes veus masculines baixes i suggerents, suggereix també l’home nord-americà que l’adquireixi que, amb aquest particular perfum a ceba, cogombres, tomàquet, enciam, formatge i carn a la planxa, podrà mantenir viu el romanç.

“Mantenir viu l’amor, troba Flame (Flama) per canviar el teu humor”, diu l’anunci, per què s’ha triat una decoració de les estereotipades romàntiques espelmes vermelles.

Aquesta informació l’he treta de la pàgina web de 20 minutos. Sincerament, em pensava que era “mentida” i ho he volgut comprobar, ja que el Sant Google fa miracles, he aconseguit arribar a la web on venen aquesta fragancia… m’he quedat bocabadada, no tinc paraules. Això si que és fer el friki. Imatges idiliques, postes de sol, roses vermelles, el King mig despullat ( Déu meu senyor, on anirem a parar ), champagne, una llar de foc,… He rigut molt quan he vist la pàgina jajajaja

Qui la compri… siusplau … Bueno, podria ser un bon regal de Nadal per els amants d’aquesta casa de menjar ràpid.

Web

Aquestes arrecades les vaig fer durant el 1r curs de joieria a l’Escola Llotja de Barcelona. La tematica d’aquest treball era lliure, la premisa era que les dues arrecades fosin diferents, jo vaig fer el diseny d’un rellotge de sorra i un de corda.

Són de plata de llei, són arrecades de taca a pressió, envatades ( per donar  altura ). La part calada està oxidada amb òxid de plata.

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

Això és Esparta i la conya després de veure la pel.lícula i babejar … I l’escombra al cap cridant a ple pulmó – Això és Espartaaaaaaaaaaaaaa!
La conya de la peli va durar setmanes. Jo vaig veure la peli i tan tranquil·la fins que un dia vaig trobar tirat pel balcó el capçal d’una escombra (fet miques, per cert), la vaig recollir i m’ho vaig posar damunt del cap i cridant a ple pulmó en direcció al pati interior d’ nostra illa … Això és Esparta! Crec que els veïns es van assabentar del que feia al balcó… jejeje.

Una altra de les conyes que van recaure en la meva persona per haver mirat aquesta peli és – Aissssssss Leonides. Enteneu-me, la conya és perquè a mi em va agradar aquest senyor, perquè? no ho sé … seran els seus músculs, serà la barba, serà el retoc fotogràfic i la llum de la pel·lícula …?? Ni flowers. A banda d’en Leonides, sortien uns tios que ja m’agradaria saber on estan, perquè molt wapos tots, però humans … no són. Aissssssssss els efectes especials … ainsssssssss. (babas). La senyoreta Addictive em va repetir la conya i jo amb les meves babes durant… molt de temps.

Només em queda anar a algun gimnàs a veure si trobo a algun tiarrón semblant als de 300. Només em queda esperar … i molt.