h1

Mercè_Nit del Divendres

30UTC30UTC09bTue, 23 Sep 2008 00:02:30 +0000UTC 18, 2008

Després d’estar amb un amic en un bar del carrer Tallers, es va posar a ploure a bots i barrals… >.<U Ens vam desanimar moltissim, però els ànims sempre ben alts!!!

Siempre positifo, nunca negatifo… a lo Van Gaal jajaja.

Després dels 2 litres de cervesa, vam anar cap a la Plaça Reial. Pel que semblava, van pos pondre els concerts, quan vam arribar eren les 10 i encara no havia actuat Facto Delafé. Allà hi havia moltissima gent, per fer-nos pas entre la multitud vam tenir que utilitzar els colzes. Hi havia un grup que s’ho estava passant molt bé però fotien cada estrebada que jo vaig estar a punt de caure en el munt de llaunes de cervesa que tenia als peus, la pluja, la cervesa i les llaunes, no se pas com no he enganxat alguna malaltia.

A part de la massa de gent, lo pitjor de tot amb diferencia, van ser… els paraigües. Déu meu, ballar i els paraigües que quasi et treuen un ull. I a part, que al ballar la gent els movia, per tant, anava caient l’aigua retinguda i ens anàvem mullant, més del que ja anàvem, ja que plovia molt. Calats fins als ossos, vam escoltar els concerts.

Com que vam arribar tard, ens vam perdre el 1r concert, però el 2n i el 4t van estar molt bé.

Facto Delafé y las flores azules, encreuaments agosarats de melodies pop, bases electròniques i estrofes hip hop. Triangle virtuós format per Oscar Daniello, Elena Miquel i Marc Barrachina. La luz de la mañana és el seu segon treball, que confirma que l’èxit obtingut amb la banda sonora de La Juani no va ser fortuït.

Sam Roberts, pràcticament desconegut a Europa, aquest músic canadenc té una facilitat especial per facturar cançons immediates i enganxoses. A cavall entre el rock clàssic dels seixanta i setanta, i un irresistible power pop amb apunts de folk i americana, el seu tercer disc, Love At the End of The World, ha estat número 1 de vendes al seu país.

Siniestro Total, Coincidint amb l’edició, enguany, del disc enregistrat en directe Que parezca un accidente, aquest grup –resposta gallega a la movida madrilenya– tornen als escenaris per passejar el seu punk rock simpàtic, crític i barroer a parts iguals. Hard rock, power pop i eufòria col·lectiva.

Tant a Facto Delafé com a  Siniestro Total, m’ho vaig passar de puta mare. L’eufòria que es va produir quan va tocar l’últim grup, va ser espectacular. Tant gent jove, com no tant jove, viva molt les seves cançons, jo personalment coneixia alguna cançó però, l’emoció del moment va fer posar-me a donar bots com una boija i aixecar les mans seguint els ritmes de les seves cançons. jajajaja

Després de tant ballar i de no haver menjat res, a les 3 de la matinada ens vam anar a menjar un bocata de truita de patates que no va durar ni un suspir, quina gana que teniem ^^. Tot seguit, ens vam anar a dormir que de tanta ballaruca vam acabar morts, R.I.P. Agafant forces pel dia de demà.

Font de la informació

Anuncis

One comment

  1. Jajajajajaja, jo vaig estar en els concerts. ^^

    Wenoooooooo, feia molt de temps que no llegia un blog en català, segueix així que ja aniré comentant, encantada per cert jeje

    Adeu



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: