h1

Quarts de casa

33UTC30UTC11bMon, 24 Nov 2008 00:35:33 +0000UTC 18, 2008

Ais Barcelona maca i preciosa, lluenta i pudenta, amb claror i foscor, tot en un mateix espai.

Jo sóc resident en un petit àtic a l’Eixample però em pasejo força per Barcelona, Adoro el Born i el Barri Gòtic, i sobretot té un encant especial la Barceloneta. La meva història amb aquest barri és antiga, una cosina de la meva avia viu a la Barceloneta, una senyora gran, d’uns 80 anys, vui sola i és viuda.

L’escala és estreta, molt empinada que s’hi a mi em va costar pujar fins al 2 pis, a la senyora encara l’hi deu costar molt més. Mal pintada, els esglaons erosionats pél temps rellisquen com una mala cosa, les busties trencades i la llum és molt tenue, que si intentes baixar-la ràpid, ets pots trencar la crisma.

El seu pis es troba just al cantó de Can Maians, mai m’hen recordo del nom del carrer. Un dia els meus pares em van rfecomanr fer-li una visita, i sincerament vaig alucinat pebrots i mandonguilles, el pis era petit com una capsa de mistos. 30 metres quadrats…és casi inhabitable. El bany és inexistent, petit, no hi ha plat de dutxa, l’aigua que cau de la dutxa directament al terra on hi ha un petit forat per on s’escola l’aigua, una petita cortina que impedeix a dures penes que no es mulli la tassa, el mirall i el la pica del bany són minuscules. El saló-mejador és petit i decorat amb gust pèsim, pél meu gust, les avies sempre amb l’estil del ganxet a tot arreu. Les parets empaperades i la cuina, Déu meu, com s’és de petita.

El barri és prou maco, però des de la primera vegada que hi vaig posar els peus fins ara, ha canviat moltissim. Abans hi havia molt més gent del pais, molts de crits i converses devant la porta de casa en cadires de bimet, típic de poble pescador, com a casa meva. Ara hi ha molts immigrant, jo no em queixo pas d’això però si que ha anat endetriment del caliu del barri, també per soposat ara hi ha moltes drogues i estrangers que lloguen els pisos, ja no és com abans. Llàstima.

Investigant una mica més sobre el tema he trobat els preus de les cases… i ho he trobat exagerat: 132.000€ per un quart de pis… quan a mi em sembla recordar que aquesta senyora i el seu bon home en pau descansi el van pagar per unes 200.000 de les antigues pessetes uns anys abans dels Jocs Olímpics. Déu ni do com pugen els preus amb el pas dels anys.

I aquí va una mica de història sobre el barri, jo no la coneixia tota però sempre és interesant coneixer noves coses. El saber no ocupa lloc o almenys n’ocupa poc.

maians

La Barceloneta va ser dibuixada pràcticament amb esquadra i cartabó. Amb les muralles que empresonats la ciutat i la Ciutadella al costat, les cases de la Barceloneta-sota jurisdicció militar-es van dibuixar baixes, de planta i pis, i de dimensions petites ja que les parcel eren de 8,72 per 7,65 m : Uns 66 m quadrats de planta. Van ser concebudes com cases que ara es anomenarien unifamiliars, i estaven disposades en agrupacions de vuit.

A mesura que el barri creixia en població, les cases s’anaven transformant per acollir més residents. Primer, cap amunt: el que havia estat concebut com una sola casa es va dividir en dues. Va néixer així la mitja casa. El tercer pis escalar en la primera dècada de 1800; el quart, a finals dels anys seixanta del segle XIX, i la cinquena planta, una mica més tard. També es trosseja la planta: una part dels immobles va ser partida en dues; d’aquí el nom de quarts de casa. Aquestes, a més de ser de dimensions reduïdes, tenen un problema afegit: el difícil accés als pisos superiors.

Però la radiografia dels pisos de la Barceloneta no és unitària. Per això, el primer pas per afrontar la reforma va ser l’encàrrec d’un estudi i d’una proposta d’intervenció en els que estan treballant al despatx d’arquitectura de Josep Lluís Sisternes i l’empresa municipal Foment de Ciutat Vella. De moment, una de les conclusions és que l’estat dels immobles és bastant desigual. “Els que encara mantenen la planta més dos pisos d’alçada estan millor que els que són més alts”, explica Sisternes. Aquesta radiografia mostra la configuració dispar de les plantes: al costat d’un immoble trossejat a quarts de casa es situa altre de mitja.

I això és tot per ara.

Adéu


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: