Archive for Desembre de 2008

h1

Les Trementinaires

18UTC31UTC12bSat, 20 Dec 2008 03:01:18 +0000UTC 18, 2008

L’ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l’èxode estacional de molts homes i dones d’aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de les valls es van dedicar a extreure d’aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d’una Catalunya per on, tot caminant i carregades d’herbes i olis, anirien “guarint i curant tots els mals”. La saviesa es traspasava de mares a filles,  o sinó, netes,  quant més joves millor. Si a la familia no hi havia nenes petites, les remeieres demanaven a gent del poble que els hi deixessin endur-se les nenes petites en els seus llargs viatges. Al dur jovenalla,  era més fàcil d’aconseguir un lloc on allotjar-se.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d’any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L’últim viatge el va fer la Sofia d’Ossera, l’any 1982. Marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos.

____

Una dada relacionada amb les trementinaires, és l’obra de Pius Font i Quer. Aquí deixo una petita biogràfia d’aquest botànic català.

Pius Font i Quer (* Lleida 1888 – Barcelona 1964) va ser un botànic (taxonòmic i fitogeògraf) així com farmacèutic i químic, que va destacar com un dels noms més importants de la ciència botànica catalana i espanyola de mitjans del segle XX. Va ser un gran mestre i un gran divulgador.

Va passar la seva infància a Manresa, on un institut d’ensenyament secundari porta el seu nom. Es va doctorar en Farmàcia (1914) amb una tesi sobre la flora del Bages.

Entre altres càrrecs va ser professor de Farmàcia i Botànica a la Universitat de Barcelona i també va ser professor a l’Escola d’Agricultura. De 1931 a 1934 va ser president de la Institució Catalana d’Història Natural, una organització privada molt important en la història de les Ciències Naturals espanyoles, la secció de botànica encapçalà igualment durant el franquisme i fins la seva mort.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1942 i vicepresident dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i Edimburg (1964).

L’any 1911 havia ingressat en el cos de la sanitat militar, en el qual va assolir el grau de tinent coronel farmacèutic. Quan es va produir l’alçament militar de 1936 es trobava a Albarracín a excursió botànica amb els seus alumnes; per tornar a Barcelona va haver de travessar la línia del front, per la qual cosa després de la guerra va patir de represàlies (sota l’acusació de rebel · lió militar) amb pèrdua de tots els seus càrrecs, el que va dificultar la continuïtat de la seva carrera científica.

Les seves investigacions abasten el conjunt de la Península Ibèrica i les regions muntanyoses del Marroc sota control espanyol, a les que va organitzar excursions de recol · lecció entre 1927 i 1932. D’aquestes i altres recol · lecció, que li havien estat confiades des dels seus primers anys, va derivar la magna obra Iter Maroccanum (1928-1932), una col · lecció de exsiccata fonamental per a la recerca de la flora d’aquesta part del món. Va treballar amb assiduïtat en els Països Catalans, i d’ells, especialment en la part meridional de l’antic Regne de València, així com a Eivissa i Formentera, així com en les serres d’Andalusia Oriental.

Font i Quer va participar en diverses obres col · lectives i va dirigir algunes. En particular va ser un gran formador (les obres també ho eren de divulgació) de la terminologia botànica popular i científica en llengües catalana i castellana. En aquest sentit destaca el Diccionari de Botànica (1953) gràcies al qual el vocabulari d’aquesta ciència gaudeix en castellà d’un grau de coherència lèxica que sol faltar a altres.

Font i Quer és també l’autor de l’obra castellana més coneguda, contínuament reeditada, de flora farmacèutica, Plantas medicinales. Apareix subtitulada com El Dioscórides renovado, per honorar a les antigues revisions renaixentistes de l’obra de Dioscórides, especialment les d’Andrés Laguna i Andrea Mattioli. És obra que destaca per la seva qualitat literària i assagística, tant com per la riquesa i accessibilitat de la informació que conté.

Les espècies i subespècies que han estat dedicades a Font i Quer porten l’epítet fontqueri, derivat de la versió castellanizada del seu cognom.

____

Tot això ha vingut quant, al no fer res per la nit, m’he posat a mirar la televisió. Al canal 33 han posat un documental de les remeieres, jo com que tenia molta son, no l’he acabat de veure. Però me posat a investigar i mira ^^

Info: Wikipedia i http://www.trementinaires.org/

h1

Olor a Whopper

43UTC31UTC12bFri, 19 Dec 2008 01:25:43 +0000UTC 18, 2008

L’última novetat que la cadena de restaurants de menjar ràpid Burger King no és una variant de les seves famoses hamburgueses, sinó un perfum amb olor a un dels seus productes, el famós Whopper, que ha dirigit especialment als homes nord-americans.

Un aerosol blanc amb un cor vermell envoltat en flames, i que es ven només als Estats Units per menys de cinc dòlars, promet a qui ho utilitzi olorar com una autèntica Whopper, la preferida dels nord-americans, segons afirma la cadena de restaurants.

“Portem l’aroma de la seducció amb un punt de carn a la graella”, assegura la publicitat d’aquesta nova colònia que es compra per Internet. Segons diu la signatura que la distribueix, s’han quedat ja “sense existències”.

La publicitat de la pàgina web del producte, amenitzada amb una música sexy i una d’aquestes veus masculines baixes i suggerents, suggereix també l’home nord-americà que l’adquireixi que, amb aquest particular perfum a ceba, cogombres, tomàquet, enciam, formatge i carn a la planxa, podrà mantenir viu el romanç.

“Mantenir viu l’amor, troba Flame (Flama) per canviar el teu humor”, diu l’anunci, per què s’ha triat una decoració de les estereotipades romàntiques espelmes vermelles.

Aquesta informació l’he treta de la pàgina web de 20 minutos. Sincerament, em pensava que era “mentida” i ho he volgut comprobar, ja que el Sant Google fa miracles, he aconseguit arribar a la web on venen aquesta fragancia… m’he quedat bocabadada, no tinc paraules. Això si que és fer el friki. Imatges idiliques, postes de sol, roses vermelles, el King mig despullat ( Déu meu senyor, on anirem a parar ), champagne, una llar de foc,… He rigut molt quan he vist la pàgina jajajaja

whopper1

Qui la compri… siusplau … Bueno, podria ser un bon regal de Nadal per els amants d’aquesta casa de menjar ràpid.

Web

h1

Rellotges

56UTC31UTC12bThu, 11 Dec 2008 15:24:56 +0000UTC 18, 2008

dscn0486

dscn0483

Aquestes arrecades les vaig fer durant el 1r curs de joieria a l’Escola Llotja de Barcelona. La tematica d’aquest treball era lliure, la premisa era que les dues arrecades fosin diferents, jo vaig fer el diseny d’un rellotge de sorra i un de corda.

Són de plata de llei, són arrecades de taca a pressió, envatades ( per donar  altura ). La part calada està oxidada amb òxid de plata.

h1

Amor, em plau la teva veu tan fina

13UTC31UTC12bTue, 09 Dec 2008 02:31:13 +0000UTC 18, 2008

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

h1

Això és Esparta

40UTC31UTC12bMon, 08 Dec 2008 20:52:40 +0000UTC 18, 2008

Això és Esparta i la conya després de veure la pel.lícula i babejar … I l’escombra al cap cridant a ple pulmó – Això és Espartaaaaaaaaaaaaaa!
La conya de la peli va durar setmanes. Jo vaig veure la peli i tan tranquil·la fins que un dia vaig trobar tirat pel balcó el capçal d’una escombra (fet miques, per cert), la vaig recollir i m’ho vaig posar damunt del cap i cridant a ple pulmó en direcció al pati interior d’ nostra illa … Això és Esparta! Crec que els veïns es van assabentar del que feia al balcó… jejeje.

Una altra de les conyes que van recaure en la meva persona per haver mirat aquesta peli és – Aissssssss Leonides. Enteneu-me, la conya és perquè a mi em va agradar aquest senyor, perquè? no ho sé … seran els seus músculs, serà la barba, serà el retoc fotogràfic i la llum de la pel·lícula …?? Ni flowers. A banda d’en Leonides, sortien uns tios que ja m’agradaria saber on estan, perquè molt wapos tots, però humans … no són. Aissssssssss els efectes especials … ainsssssssss. (babas). La senyoreta Addictive em va repetir la conya i jo amb les meves babes durant… molt de temps.

Només em queda anar a algun gimnàs a veure si trobo a algun tiarrón semblant als de 300. Només em queda esperar … i molt.

h1

Sabors de la Fanta

59UTC31UTC12bThu, 04 Dec 2008 18:54:59 +0000UTC 18, 2008

* Taronja
* Limona
* Maduixa
* Pinya
* Poma
* Chamoy (Mèxic)
* Cicle (Mèxic)
* Chinotto
* Cirera negra
* Préssec (Durazno)
* Cogombre
* Zarzaparrilla
* Poma i te verd (Fanta Verdi, a Espanya)
* Guaranà (Estats Units i per un temps a l’Argentina i Mèxic)
* Calypso (Argentina, Bolívia per temps limitat 1 que va ser una combinació de sabors)
* Taronja Mandarina (Rússia, Brasil, Bolívia Paraguai i Xile)
* Fanta Món Tailàndia Sabor Mango (Argentina i Mèxic) Temps limitat
* Mango (Rússia)
* Fanta Discover (Argentina) Sabor Meló Xina, commemorant els Jocs Olímpics de Beijing 2008
* Fanta Món Xina Sabor Melon Verda (Mèxic) Temps limitat
* Cirera (EUA)
* Síndria (Sabors l’Estiu)
* Mandarina (Sabors l’Estiu)
* Shokata (Sabors l’Estiu)
* Aranja Rosa (Sabors l’Estiu)
* Raïm (Sabors de l’Estiu, Brasil)
* Exòtica (Fruits Tropicals, edició limitada)
* Fanta Zero (de Taronja i Llimona, a Espanya, Bolívia i Xile)
* Fanta Kolita (Costa Rica)

___

N’hi ha per donar i vendre jejeje.

h1

La he liado parda

18UTC31UTC12bThu, 04 Dec 2008 15:48:18 +0000UTC 18, 2008

___

Déu meu senyor.

Jo he treballat de socorrista i he de confesar que la nostra feina és vigilar la gent de dins la piscina i no fer les mescles del clor de la piscina, això ho té que fer el tio responsable del manteniment.

Però he de reconeixer que el video fa una mica de gràcia, em sap greu per la noia…