Posts Tagged ‘història’

h1

Les Trementinaires

18UTC31UTC12bSat, 20 Dec 2008 03:01:18 +0000UTC 18, 2008

L’ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l’èxode estacional de molts homes i dones d’aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de les valls es van dedicar a extreure d’aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d’una Catalunya per on, tot caminant i carregades d’herbes i olis, anirien “guarint i curant tots els mals”. La saviesa es traspasava de mares a filles,  o sinó, netes,  quant més joves millor. Si a la familia no hi havia nenes petites, les remeieres demanaven a gent del poble que els hi deixessin endur-se les nenes petites en els seus llargs viatges. Al dur jovenalla,  era més fàcil d’aconseguir un lloc on allotjar-se.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d’any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L’últim viatge el va fer la Sofia d’Ossera, l’any 1982. Marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos.

____

Una dada relacionada amb les trementinaires, és l’obra de Pius Font i Quer. Aquí deixo una petita biogràfia d’aquest botànic català.

Pius Font i Quer (* Lleida 1888 – Barcelona 1964) va ser un botànic (taxonòmic i fitogeògraf) així com farmacèutic i químic, que va destacar com un dels noms més importants de la ciència botànica catalana i espanyola de mitjans del segle XX. Va ser un gran mestre i un gran divulgador.

Va passar la seva infància a Manresa, on un institut d’ensenyament secundari porta el seu nom. Es va doctorar en Farmàcia (1914) amb una tesi sobre la flora del Bages.

Entre altres càrrecs va ser professor de Farmàcia i Botànica a la Universitat de Barcelona i també va ser professor a l’Escola d’Agricultura. De 1931 a 1934 va ser president de la Institució Catalana d’Història Natural, una organització privada molt important en la història de les Ciències Naturals espanyoles, la secció de botànica encapçalà igualment durant el franquisme i fins la seva mort.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1942 i vicepresident dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i Edimburg (1964).

L’any 1911 havia ingressat en el cos de la sanitat militar, en el qual va assolir el grau de tinent coronel farmacèutic. Quan es va produir l’alçament militar de 1936 es trobava a Albarracín a excursió botànica amb els seus alumnes; per tornar a Barcelona va haver de travessar la línia del front, per la qual cosa després de la guerra va patir de represàlies (sota l’acusació de rebel · lió militar) amb pèrdua de tots els seus càrrecs, el que va dificultar la continuïtat de la seva carrera científica.

Les seves investigacions abasten el conjunt de la Península Ibèrica i les regions muntanyoses del Marroc sota control espanyol, a les que va organitzar excursions de recol · lecció entre 1927 i 1932. D’aquestes i altres recol · lecció, que li havien estat confiades des dels seus primers anys, va derivar la magna obra Iter Maroccanum (1928-1932), una col · lecció de exsiccata fonamental per a la recerca de la flora d’aquesta part del món. Va treballar amb assiduïtat en els Països Catalans, i d’ells, especialment en la part meridional de l’antic Regne de València, així com a Eivissa i Formentera, així com en les serres d’Andalusia Oriental.

Font i Quer va participar en diverses obres col · lectives i va dirigir algunes. En particular va ser un gran formador (les obres també ho eren de divulgació) de la terminologia botànica popular i científica en llengües catalana i castellana. En aquest sentit destaca el Diccionari de Botànica (1953) gràcies al qual el vocabulari d’aquesta ciència gaudeix en castellà d’un grau de coherència lèxica que sol faltar a altres.

Font i Quer és també l’autor de l’obra castellana més coneguda, contínuament reeditada, de flora farmacèutica, Plantas medicinales. Apareix subtitulada com El Dioscórides renovado, per honorar a les antigues revisions renaixentistes de l’obra de Dioscórides, especialment les d’Andrés Laguna i Andrea Mattioli. És obra que destaca per la seva qualitat literària i assagística, tant com per la riquesa i accessibilitat de la informació que conté.

Les espècies i subespècies que han estat dedicades a Font i Quer porten l’epítet fontqueri, derivat de la versió castellanizada del seu cognom.

____

Tot això ha vingut quant, al no fer res per la nit, m’he posat a mirar la televisió. Al canal 33 han posat un documental de les remeieres, jo com que tenia molta son, no l’he acabat de veure. Però me posat a investigar i mira ^^

Info: Wikipedia i http://www.trementinaires.org/

h1

Little Ashes

17UTC31UTC12bMon, 01 Dec 2008 16:35:17 +0000UTC 18, 2008

img054

El director britànic Paul Morrison està preparant una pel·lícula que aborda una suposada relació amorosa entre el pintor Salvador Dalí i el poeta Federico García Lorca.

“Little Ashes”, una coproducció entre el Regne Unit i Espanya, està ambientada en el Madrid de la dècada dels 20 i explora la intensa amistat entre els seus protagonistes, Dalí, Lorca i el cineasta Luis Buñuel després de conèixes a la Residència d’Estudiants.

El film, rodat principalment a Barcelona amb un modest pressupost d’uns 2 milions d’euros, mostrarà com la relació entre el pintor i el poeta va començar com “una amistat” que amb el temps es fa “més íntima” i “progressa cap a un nivell físic “, va explicar la guionista, Philippa Goslett.
Però la relació no va arribar a consumar: “(Dalí) va dir que van intentar mantenir relacions sexuals, però que feia mal, així que no van poder consumar la relació. Considerant les enormes inhibicions de Dalí, no és sorprenent”, va afegir Goslett, citada per “The Observer “.

Com a substitut, el poeta granadí dorm amb una amiga, “el que Lorca va anomenar el seu sacrifici final”, davant la mirada de Dalí “i això va ser el principi de la seva voyerismo”, va apuntar Goslett, que, davant la controvèrsia que pugui generar l’ pel · lícula, es va mostrar convençuda que “alguna cosa va ocórrer” entre els dos artistes.

“Per mi, la tragèdia veritable és Dalí. Va estar realment embruixat per Lorca durant la resta de la seva vida i parlo sobre ell incessantment, més que de la seva dona, Gala”, va mantenir la guionista.

L’actor britànic Robert Pattinson, de 21 anys i conegut per la seva interpretació de Cedric Diggory en la saga de Harry Potter, dóna vida a Dalí.
L’actor espanyol Javier Beltrán interpreta a Lorca, afusellat un mes després de l’inici de la Guerra Civil (1936-39) per combatents del bàndol que es va alçar en armes contra la República, mentre que Buñuel és encarnat pel britànic Matthew McNulty. En el repartiment de la pel·lícula també hi ha Marina Gatell, més coneguda ultimament per el seu paper a la serie d’Antena 3, Lalola.

L’estrena de la pel·lícula és el pròxim 30 de Maig de 2009… a vere que tal.

h1

Tanto monta, monta tanto…

34UTC30UTC11bWed, 26 Nov 2008 16:23:34 +0000UTC 18, 2008

Avui es celebren els 504 anys de la mort d’Isabel I, ho se perqué coincideix amb el dia del neixment del meu pare i m’ha passat pèl cap descobrir que havia passat d’interesant el dia 26 de novembre i ves per on, avui és l’aniversari de la mort de la mare de Juana la Boija.

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica ( Madrigal de las Altas Torres, Àvila 1451 – Medina del Campo 1504 ), Reina de Castella i Lleó (1474-1504), també reina consort de Sicília des de 1469 i d’Aragó des de 1479.

Adéu i felicitats papa!!!