Posts Tagged ‘teca’

h1

Galetes de mantega

15UTC31UTC01bMon, 25 Jan 2010 01:37:15 +0000UTC 18, 2008

Aquí deixo una recepta de galetes de mantega que he trobat al blog Directo al Paladar. Jo els he fetes a casa i les he decorat amb sucre llustre i colorants.

Necessitem:

– Massa:

300 grs de mantega

1 tassa de sucre

2 ous

1 culleradeta d’essència de vainilla

5 tasses de farina aproximadament

– Per la decoració:

1 tassa de sucre llustre

Suc d’una llimona i/o Aigua

Colorant alimentari

Treballar la mantega a temperatura ambient fins a fer-ne una pomada amb l’ajuda d’una batedora o amb forquilla o llengua de gat.

Afegir el sucre sense deixar de treballar, també afegir els ous d’un en un i llavors, l’essència de vainilla.

Anar afegint, a continuació, la farina. A aquest punt, quan la consistència ja és més difícil de treballar amb la batedora, és millor treballar amb les mans. Seguir afegint fins que la massa sigui fàcil de manipular i no s’enganxi als dits.

Estendre la massa amb el rodet i que tingui aproximadament 0’5 cm. Tallar amb els motlles i col·locar les galetes en una safata amb mantega perquè no s’enganxi.

Coure uns 15 minuts, fins que quedin daurades a uns 180 ºC.

Una vegada tretes del forn es deixen refredar.

Quan estiguin les galetes fredes es mescla en un bol el sucre llustre amb una mica d’aigua o suc d’una llimona, fins que agafi la consistència que més bé us vagi, afegir el colorant a aquesta mesclar.

Posar la cobertura amb l’ajuda d’una espàtula o amb una màniga pastissera.

___

Espero que us hagi agradat ^^

h1

Olor a Whopper

43UTC31UTC12bFri, 19 Dec 2008 01:25:43 +0000UTC 18, 2008

L’última novetat que la cadena de restaurants de menjar ràpid Burger King no és una variant de les seves famoses hamburgueses, sinó un perfum amb olor a un dels seus productes, el famós Whopper, que ha dirigit especialment als homes nord-americans.

Un aerosol blanc amb un cor vermell envoltat en flames, i que es ven només als Estats Units per menys de cinc dòlars, promet a qui ho utilitzi olorar com una autèntica Whopper, la preferida dels nord-americans, segons afirma la cadena de restaurants.

“Portem l’aroma de la seducció amb un punt de carn a la graella”, assegura la publicitat d’aquesta nova colònia que es compra per Internet. Segons diu la signatura que la distribueix, s’han quedat ja “sense existències”.

La publicitat de la pàgina web del producte, amenitzada amb una música sexy i una d’aquestes veus masculines baixes i suggerents, suggereix també l’home nord-americà que l’adquireixi que, amb aquest particular perfum a ceba, cogombres, tomàquet, enciam, formatge i carn a la planxa, podrà mantenir viu el romanç.

“Mantenir viu l’amor, troba Flame (Flama) per canviar el teu humor”, diu l’anunci, per què s’ha triat una decoració de les estereotipades romàntiques espelmes vermelles.

Aquesta informació l’he treta de la pàgina web de 20 minutos. Sincerament, em pensava que era “mentida” i ho he volgut comprobar, ja que el Sant Google fa miracles, he aconseguit arribar a la web on venen aquesta fragancia… m’he quedat bocabadada, no tinc paraules. Això si que és fer el friki. Imatges idiliques, postes de sol, roses vermelles, el King mig despullat ( Déu meu senyor, on anirem a parar ), champagne, una llar de foc,… He rigut molt quan he vist la pàgina jajajaja

whopper1

Qui la compri… siusplau … Bueno, podria ser un bon regal de Nadal per els amants d’aquesta casa de menjar ràpid.

Web

h1

Cucs

26UTC30UTC11bThu, 13 Nov 2008 02:04:26 +0000UTC 18, 2008

Avui, sopant ens hem trobat a uns amiguets nous a les torrades.

És el que té, deixes les torrades de fa ni se sap  a l’armari de la cuina, t’en oblides d’elles, i quan falta aliment recorres a elles … I què et trobes? Cucs.

La nostra estimada Nerea ( una de les meves companyes de pis ) no tenia res a portar-se a la boca i em va demanar les meves torrades … Jo ni m’em recordava que les tenia … Ella em va donar a provar a veure si no estaven ràncies, pél meu gust no ho estaven, segur que vaig empasar-me un cuc sense adonarmen, els cucs són proteïnes.

Al pasar el 1r nivell d’acceptació, aquí la conillet d’índies …, ella va continuar en la seva ingesta de menjar. Va huntar torrades amb el seu formatge Philadelfia, però quan se l’anava a posar a la boca, va saltar un cuc. No més d’1 cm de exelent cuc.

Quin salt que va fotre la Nerea, va ser bastant còmic… però ja no volia menjar més torrades … és el que té.

La segona opció va ser demanar-li torrades a la senyoreta Addictive ( l’altre companya de pis ), les seves almenys no tenien cucs, però el malson dels cucs no acaba aquí. Un cuc s’havia colat a les restes de Philadelfia del ganivet … Aquí és on jo vaig fer la foto, tota emocionada i riguent com una condenada. Déu meu, mai havia rigut tant en una situació tan escatològica.

Després de netejar el ganivet de les restes del cadàver de l’cucs, llençar la bossa de les torrades i els inquilins diversos que hi havia encara dins de la borsa, Tiralo Legia damunt i peces foc, la nit va acabar bé.

I així després d’un parell d’hores davant de l’ordinador de Nerea, perquè el nostre estimat Sekuela és estudiant d’informàtica , així que li vam demanar que arregles el portàtil … Vam estar 4 hores, i a les 2:30 vam agafar el Bus Nit i vam anar fins a Plaça Catalunya a menjar al Mc Donalds … Molt bo estava tot.

Dels cucs al Mc Donalds … No es que ens matarà primer, jajajajajajajaja.

h1

Japonés al Saló del Manga

13UTC30UTC11bSun, 02 Nov 2008 23:18:13 +0000UTC 18, 2008

Si, si, si, si, si.

Sóc friki i he de reconeixer. Però aquest any ha sigut bastant light, així que no tinc massa coses a comentar. Però una de les més significatives és que vaig a poder menjar a la paradeta de menjar japonés que hi ha sempre dins del Saló.

Em feia ilusió ja que mai havia menjat dins del recinte.

Durant els 2 dies que hi vaig anar vaig tenir el gust de mejar diferents plats japonesos. Un dels que em va agradar més van ser els Nikuman: són panets, per dir-ho així, de pasta de blat farcits de carn de porc o alguna cosa diferent, cuits al vapor. Jo els que vaig probar al saló eren de carn de porc… el farcit semblava carn d’olla. També vaig probar el Ramen: sopa de verdures o de gallina, pasta llarga de blat, verdures i naruto ( pasta de peix colorada en forma d’espiral ). Un amic meu va probar els Yakitori: Broxetes de pollastre a la planxa. Els Takoyaki els vaig comprar jo, se que m’agraden i vaig porvar les del saló: són boletes de pasta amb farcit de pop amb una salseta per sobre…mmmm. I per postres, Dorayaki: els pastisets d’en Doraemon, farcits de mongetes dolces.

Recepta de nikuman

Recepta de dorayaki

h1

El bikini

36UTC30UTC09bThu, 18 Sep 2008 01:25:36 +0000UTC 18, 2008

No, no, no… no parlo del bikini com a vestit de bany jeje

Alguna vegada us ha passat aquesta situació, torbar-vos en algun lloc de fora de Catalunya, demanar un bikini i us preguntin – ¿Qué es eso? A mi m’ha passat vaires vegades i la situació pot arribar a ser molt còmica jaja.

Jo l’hi tinc molta estima al bikini, era el meu sopar quan encara estava a casa dels meus pares… un bikini calentonet i un got de llet… mmm nyam nyam, s’hem fa la boca aigua només de pensar-hi.

Doncs reflexionant sobre el tema, s’hem va acudir buscar per internet ( el Google fa miracles ) i vaig trobar la solució, jo m’ho suposava però va ser la confirmació de les meves sospites.

La sala Bikini és molt famosa, va ser la primera sala de ball on hi va haver un DJ en tot Barcelona. Doncs allà a part de servir copes, cocktails i demés, feien l’entrepà de la casa, que era el típic Sandwich mixt, de tota la vida… va ser en aquell moment quan va agafar el nom.

Sempre és interessant conèixer més de les teves pròpies tradicions, per dir-ho així jeje ^^

dewwwwwwwww