La Comissió Nacional de la Competència fa públic un informe en què recomana revisar la Llei que regula els drets d’autor i denuncia la “posició monopolística” de les entitats de gestió. La SGAE defensa el monopoli i assegura estar patint un “linxament”, per Déu…
L’organisme públic, encarregat de preservar, garantir i promoure l’existència d’una competència efectiva en els mercats espanyols, analitza en aquest informe els problemes tarifaris i les restriccions de la competència en el sector. L’informe, realitzat a partir de l’anàlisi del marc regulador i de les actuacions de les entitats de gestió (com la SGAE o CEDRO), conclou que l’actual model “facilita l’establiment de tarifes poc equitatives i/o discriminatòries per la utilització dels repertoris ” i ” obstaculitza les activitats dels usuaris “.
La CNC considera que és “fonamental que els mercats de gestió de drets de propietat intel·lectual funcionin de manera adequada i sense que hi hagi distorsions en termes de competència, sobretot quan, per a molts usuaris, l’explotació d’obres i prestacions constitueix un factor de producció necessari per al desenvolupament de la seva activitat “. La Llei de Propietat Intel·lectual ha d’atendre “d’una manera especial les noves possibilitats que ofereix el progrés tecnològic i la creixent importància de la gestió dels drets en l’entorn on line”, asseguren des de la CNC.
” Mentre persisteixi la posició monopolística de les entitats de gestió “, la CNC considera necessari adoptar mesures que permetin” evitar possibles abusos ” i proposa, entre altres, ” revisar la regulació de la Llei de Propietat Intel·lectual sobre els estatuts de les entitats i els contractes de gestió amb els titulars, per establir que el contracte sigui en termes no exclusius i conservar d’aquesta manera la possibilitat de concedir llicències ja sigui de manera directa oa través d’una altra entitat de gestió “.
Pel que fa a les acusacions de falta de transparència de les entitats, Hernández Arroyo va recordar que la SGAE ” té publicades les seves tarifes a la pàgina web i és possible descarregar-se els contractes i les llicències ” . “Això és així i, per tant és un error evident de l’informe de la Comissió “, va dir. Jo he estat buscant a la web d’aquesta associació … i les tarifes estan publicades però són poc clares, tot està en cèntims d’euros però no se pas quant has de sumar perquè aquests diners siguin a mida ” real “.
El subdirector general de la SGAE va assegurar que hi ha ” un linxament ” contra aquesta entitat i va negar les acusacions d’afany recaptatori ” . ” Els artistes tenen la necessitat de cobrar com qualsevol altre treballador “, va dir. Referent a això va afegir que ” a vegades un arriba a pensar que hi ha un lobby molt interessat en reduir la possibilitat de negociació de la SGAE “… Collons… I després es queixen, amb la de diners que recauden del cànon, de la música, etc. Jo vull treballar a l’SGAE!!!!!
A la SGAE se li obre un altre front de batalla. Però aquesta vegada la revolta ha esclatat entre els treballadors de la desprestigiada entitat i no entre els afectats pel seu afany recaptatori o la seva defensa de polèmiques mesures com el cànon digital o la futura llei ‘antipirateria’.
Els treballadors van disparar contra Artèria, la gran xarxa de teatres, i la política immobiliària que el projecte ha precisat com a suport. També els treballadors de la SGAE van apuntar que es difuminen així, els objectius sense ànim de lucre d’una institució centenària que va néixer amb vocació de defensar els drets dels autors.
Els editors també van bolcar les seves estratègies en defensa de les famosa «prescripcions», els fons recaptats dels autors no s’identifiquen. Aquests fons, que el 2008 van suposar 180 milions d’euros podrien estar sent utilitzats per Artèria, a més del 20% del cànon digital, cosa que els editors consideren inadequat, perquè voldrien altres finalitats per a aquests fons.
El comitè d’empresa de la Societat General d’Autors s’ha dirigit al Govern per demanar la seva “intervenció” a l’entitat amb “auditories externes i independents” davant el malbaratament de recursos de l’equip gestor que presideix Eduardo Bautista en projectes immobiliaris i empreses deficitàries.
A això hi hem d’afegir el cànon digital, tant comentat a tot arreu. Aquí deixo unes equivalències que m’han passat per mail:
1 ordinador amb 160gb de disc dur (22 EUR de cànon)
1 regravadora de dvd’s d’ordinador (16,67 EUR de cànon)
1 impressora multifunció (10 EUR de cànon)
1 càmera de fotos amb memòria per a 200 fotos (9 EUR de cànon)
1 reproductor de dvd de salón (6,61 EUR de cànon)
1 Equip de música de saló (0,60 EUR cànon)
1 línia adsl 1 MB (35 EUR cànon anuals) !!!!!!!
200 cd’s verges per gravar dades (50 EUR de cànon)
100 dvd’s verges per gravar dades (140 EUR de cànon)
De tot això en trec la conclusió que per molt que els artistes s’han de guanyar la vida, les coses han de canviar. El Cd de música està obsolet, però no entenc perquè s’ha de pagar un cànon per un Cd que emplenes de documents o fotografies? La gent a de menjar però si ets fan d’algun grup, ja et compraràs el disc, jo ho faig, però el singles de grups que no vols totes les cançons? Has d’anar al Itunes i ale, els preus segueixen sent alts. Volen prohibir l’Spotify, que posin anuncis, facin pagar una cuota… Si les cançons valguessin menys que el cost del Cd, la gent les compraria més, no? Ains…
Info: http://www.todoscontraelcanon.es/ ; http://www.lasextanoticias.com/
Imatge : http://www.espiritudigital.com/
Coses que passen 