Els eriçons restrenyits

Proposo fer una associació en defensa dels eriçons maltractats.

Fa poc un amic meu em va explicar la història d’una coneguda seva. Aquesta noia és una enamorada dels eriçons, els té com a mascota. Jo no em poso amb les aficions dels demés però l’anècdota és molt bona.

Pel que sembla l’eriçó d’aquesta noia va tenir un atac d’estrenyiment, segurament no prenia prou fibra… no li donaven prous carrotes… no ho se. Com tota bona mestressa de mascota, el va portar al veterinari i li van receptar un laxant. Aquest líquid es mescla amb l’aigua de la gàbia i així el pobre animaló pot beure.

I aquí es on passa la desgràcia. La noia li va donar una sobredosis al pobre eriçó. Clar, d’anar tant restret a una sobredosis de laxant… pos es va quedar en els ossos, va morir entre la merda, parlant clar i català.

La mort de l’Scrapi, el nom del eriçó del que us estic parlant, és molt dura per la propietària de l’eriçó. Però tots superem les morts, és difícil però s’ha de seguir endavant.

Adéu