Archive for Novembre de 2008

h1

El Mestre

04UTC30UTC11bThu, 27 Nov 2008 19:06:04 +0000UTC 18, 2008

Es recompensa malament a un mestre si es roman sempre deixeble. I per què no heu de desfullar vosaltres la meva corona? Vosaltres em venereu: però què passaria si un dia la vostra veneració s’esfondra? Atenció que no us caigui a sobre una estàtua! No us havíeu cercat encara a vosaltres: llavors em trobaràs. Així fan tots els creients: per això val tan poc tota fe. Ara us ordeno que em perdeu a mi i que us trobeu a vosaltres, i només quan tots hagueu renegat de mi, tornaré entre vosaltres.

Nietzsche, Així parlà Zaratustra, cita feta per Jung a Freud, 1912.

h1

Tanto monta, monta tanto…

34UTC30UTC11bWed, 26 Nov 2008 16:23:34 +0000UTC 18, 2008

Avui es celebren els 504 anys de la mort d’Isabel I, ho se perqué coincideix amb el dia del neixment del meu pare i m’ha passat pèl cap descobrir que havia passat d’interesant el dia 26 de novembre i ves per on, avui és l’aniversari de la mort de la mare de Juana la Boija.

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica ( Madrigal de las Altas Torres, Àvila 1451 – Medina del Campo 1504 ), Reina de Castella i Lleó (1474-1504), també reina consort de Sicília des de 1469 i d’Aragó des de 1479.

Adéu i felicitats papa!!!

h1

Quarts de casa

33UTC30UTC11bMon, 24 Nov 2008 00:35:33 +0000UTC 18, 2008

Ais Barcelona maca i preciosa, lluenta i pudenta, amb claror i foscor, tot en un mateix espai.

Jo sóc resident en un petit àtic a l’Eixample però em pasejo força per Barcelona, Adoro el Born i el Barri Gòtic, i sobretot té un encant especial la Barceloneta. La meva història amb aquest barri és antiga, una cosina de la meva avia viu a la Barceloneta, una senyora gran, d’uns 80 anys, vui sola i és viuda.

L’escala és estreta, molt empinada que s’hi a mi em va costar pujar fins al 2 pis, a la senyora encara l’hi deu costar molt més. Mal pintada, els esglaons erosionats pél temps rellisquen com una mala cosa, les busties trencades i la llum és molt tenue, que si intentes baixar-la ràpid, ets pots trencar la crisma.

El seu pis es troba just al cantó de Can Maians, mai m’hen recordo del nom del carrer. Un dia els meus pares em van rfecomanr fer-li una visita, i sincerament vaig alucinat pebrots i mandonguilles, el pis era petit com una capsa de mistos. 30 metres quadrats…és casi inhabitable. El bany és inexistent, petit, no hi ha plat de dutxa, l’aigua que cau de la dutxa directament al terra on hi ha un petit forat per on s’escola l’aigua, una petita cortina que impedeix a dures penes que no es mulli la tassa, el mirall i el la pica del bany són minuscules. El saló-mejador és petit i decorat amb gust pèsim, pél meu gust, les avies sempre amb l’estil del ganxet a tot arreu. Les parets empaperades i la cuina, Déu meu, com s’és de petita.

El barri és prou maco, però des de la primera vegada que hi vaig posar els peus fins ara, ha canviat moltissim. Abans hi havia molt més gent del pais, molts de crits i converses devant la porta de casa en cadires de bimet, típic de poble pescador, com a casa meva. Ara hi ha molts immigrant, jo no em queixo pas d’això però si que ha anat endetriment del caliu del barri, també per soposat ara hi ha moltes drogues i estrangers que lloguen els pisos, ja no és com abans. Llàstima.

Investigant una mica més sobre el tema he trobat els preus de les cases… i ho he trobat exagerat: 132.000€ per un quart de pis… quan a mi em sembla recordar que aquesta senyora i el seu bon home en pau descansi el van pagar per unes 200.000 de les antigues pessetes uns anys abans dels Jocs Olímpics. Déu ni do com pugen els preus amb el pas dels anys.

I aquí va una mica de història sobre el barri, jo no la coneixia tota però sempre és interesant coneixer noves coses. El saber no ocupa lloc o almenys n’ocupa poc.

maians

La Barceloneta va ser dibuixada pràcticament amb esquadra i cartabó. Amb les muralles que empresonats la ciutat i la Ciutadella al costat, les cases de la Barceloneta-sota jurisdicció militar-es van dibuixar baixes, de planta i pis, i de dimensions petites ja que les parcel eren de 8,72 per 7,65 m : Uns 66 m quadrats de planta. Van ser concebudes com cases que ara es anomenarien unifamiliars, i estaven disposades en agrupacions de vuit.

A mesura que el barri creixia en població, les cases s’anaven transformant per acollir més residents. Primer, cap amunt: el que havia estat concebut com una sola casa es va dividir en dues. Va néixer així la mitja casa. El tercer pis escalar en la primera dècada de 1800; el quart, a finals dels anys seixanta del segle XIX, i la cinquena planta, una mica més tard. També es trosseja la planta: una part dels immobles va ser partida en dues; d’aquí el nom de quarts de casa. Aquestes, a més de ser de dimensions reduïdes, tenen un problema afegit: el difícil accés als pisos superiors.

Però la radiografia dels pisos de la Barceloneta no és unitària. Per això, el primer pas per afrontar la reforma va ser l’encàrrec d’un estudi i d’una proposta d’intervenció en els que estan treballant al despatx d’arquitectura de Josep Lluís Sisternes i l’empresa municipal Foment de Ciutat Vella. De moment, una de les conclusions és que l’estat dels immobles és bastant desigual. “Els que encara mantenen la planta més dos pisos d’alçada estan millor que els que són més alts”, explica Sisternes. Aquesta radiografia mostra la configuració dispar de les plantes: al costat d’un immoble trossejat a quarts de casa es situa altre de mitja.

I això és tot per ara.

Adéu


h1

René Magritte

15UTC30UTC11bSat, 22 Nov 2008 20:31:15 +0000UTC 18, 2008

Ahir es van complir 110 anys del neixement d’aquest pintor surrealista.

René François Ghislain Magritte ( Lessines, Bèlgica, 21 de novembre de 1898 – Brussel·les, Bèlgica, 15 d’agost de 1967 ) va ser un pintor surrealista belga.

Magritte va dotar al surrealisme d’una càrrega conceptual basada en el joc d’imatges ambigües i el seu significat denotant a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real, i inspirat per les teories freudianes però sense les perversions tan conegudes com les de Dalí.

Realitza els seus primers cursos de pintura en Châtelet. Al 1915 comença a fer les seves primeres obres  en la línia de l’impressionisme. Entre 1916 i 1918 estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. Exposa per primera vegada al Center d’Art de Brussel·les el 1920 juntament amb Pierre-Louis Flouquet, amb qui comparteix un estudi. Després del servei militar treballa temporalment com a dissenyador en una fàbrica de paper. El 1923 participa amb Lissitzky, Moholy-Nagy, Feininger i Paul Joostens de Maria Florésen una exposició en el Reial Cercle Artístic.

Les seves pintures del període 1920-1924, pel seu tractament dels temes de la vida moderna, el seu color brillant i les seves investigacions sobre les relacions de la forma tridimensional amb la superfície plana del quadre, mostren les influències del cubisme i del futurisme.

En 1922 veu una reproducció de La cançó d’amor de De Chirico, que li impressiona profundament, ia partir de 1926 s’independitza de les influències anteriors i basa el seu estil en el d’aquest pintor italià.

En L’assassí amenaçat (1926), l’espai perspectiva deriva de De Chirico i dels decorats dels primers melodrama cinematogràfics. En aquest mateix any s’uneix a altres músics, escriptors i artistes belgues, en un grup informal comparable al dels surrealistes de la ciutat de les llums.

El 1927 s’estableix a les rodalies de París i participa, durant els tres anys següents, en les activitats del grup surrealista (sobretot, es relaciona amb surrealistes, els més coneguts aquí casa nostre són Miró i Dalí). Aporta al Surrealisme parisenc un ressorgiment de l’il·lusionisme. A diferència de Dalí, Magritte no utilitza la pintura per expressar les seves obsessions privades o les seves fantasies, sinó que s’expressa amb agudesa, ironia i un esperit de debat.

A partir de 1926 l’estil de Magritte, també anomenat “realisme màgic“, canvia poc; entre 1928 i 1930 investiga les ambigües relacions entre paraules, imatges i els objectes que aquestes denoten. A La perfidia de les imatges (1928-1929) retrata meticulosament una pipa, i sota, amb igual precisió, posa la llegenda Ceci n’est pas une pipe, qüestionant la realitat pictòrica. El mirall fals (1928) explora la mateixa idea: l’ull, com un fals mirall, reflectint els núvols blanques i el cel blau pintats de manera realista; en aquest quadre introdueix el tema del paisatge il·lusionista, interpretat en clau pictòrica, allunyat de tota intenció naturalista. Magritte explora en tota la seva obra el problema de l’espai real front a la ill·lusió espacial, que és el trasunto de la pintura mateixa. Fa moltes variacions sobre aquest tema, potser la més clara de totes sigui Els passeigs d’Euclides (1955), on mostra un cavallet amb un quadre davant d’una finestra, a través de la qual es veu un paisatge; l’escena pintada correspon exactament al fragment de paisatge sobre el qual se situa el quadre, portant el problema de la pintura, com confrontació natura-il·lusió, a la quarta dimensió.

Després d’exposar la seva obra a la galeria Goemans al 1927, torna a Brussel·les fugint de l’ambient polèmic parisenc, i allà passa tranquil la resta dels seus dies. Mor a Brussel·les el 15 d’agost de 1967, pocs dies després de la inauguració d’una important mostra de la seva obra al Museu Boymans van Beuningen de Rotterdam.

Una que s’aborreix ^^ .

A Anàlisi de l’obra, una de les meves assignatures de 2n de Joieria, vam aprendre a mirar i entendre aquest pintor.

Sincerament, Magritte no és un dels meus pintors preferits del Surrealisme, però he de confesar que aquest bon home va innovar, les seves obres són molt interesants, té les mires i a cada mirada descubreixes el seu significat ocult.

h1

Franco ha muerto

08UTC30UTC11bThu, 20 Nov 2008 14:59:08 +0000UTC 18, 2008

Si senyores i senyor, avui fa 33 anys que en Fill de Puta va morir. A casa meva recorden la mort de Franco com una celebració, els meus avis, pobres com una mala cosa, van gaudir de la mort amb una ampolla de cava/champagne. Van fer celebracions per tot el poble. Però les represàlies no van ser lleugeres, encara el franquisme estava a flor de pell. Ainsssssssss.

Gràcies al cel que es va morir i el tio va ser tonto i ens va posar un estaquirot com a “jefe del govierno”, el Rei…

Sóc antifranquista i repúblicana… és nota.

He estat buscant el video del comunicat de “Franco, ha muerto” però envés d’això he trobat una paròdia de TV3 amb Sergi Mas imitant a Carlos Arias Navarro… He rigut molt.

…..

…..

h1

Matrix ejecutat per Windows

04UTC30UTC11bThu, 20 Nov 2008 14:03:04 +0000UTC 18, 2008

Jo ara he abandonat el Windows i faig servir l’Ubuntu. Molt milló, ho recomano. No hi ha virus, les actualitzacions són casi automàtiques, té uns efectes gràfics molt xulos, etc.

Costa al principi perqué és bastant diferent al Windows, però en un parell de setmanes, o menys… es domina a la perfecció, sinó hi ha guies a internet força bones.

Merci Sekuela, gràcies a tu ara puc fer servir l’Ubuntu ^^. Kisssssssssssssssss

h1

Ramsés II

26UTC30UTC11bMon, 17 Nov 2008 15:15:26 +0000UTC 18, 2008

ramsesii1

La qüestió és coneixer a si mateix…

Perro, Gato y Ardilla