Archive for the ‘entorn’ Category

h1

It’s the evolution, baby

21UTC31UTC01bWed, 27 Jan 2010 01:34:21 +0000UTC 18, 2008

Woo..
I’m ahead, I’m a man
I’m the first mammal to wear pants, yeah
I’m at peace with my lust
I can kill ’cause in God I trust, yeah
It’s evolution, baby

I’m at piece, I’m the man
Buying stocks on the day of the crash
On the loose, I’m a truck
All the rolling hills, I’ll flatten ’em out, yeah
It’s herd behavior, uh huh
It’s evolution, baby

Admire me, admire my home
Admire my son, he’s my clone
Yeah, yeah, yeah, yeah
This land is mine, this land is free
I’ll do what I want but irresponsibly
It’s evolution, baby

I’m a thief, I’m a liar
There’s my church, I sing in the choir:
(hallelujah, hallelujah)

Admire me, admire my home
Admire my son, admire my clones
‘Cause we know, appetite for a nightly feast
Those ignorant Indians got nothin’ on me
Nothin’, why?
Because… it’s evolution, baby!

I am ahead, I am advanced
I am the first mammal to make plans, yeah
I crawled the earth, but now I’m higher
2010, watch it go to fire
It’s evolution, baby
Do the evolution
Come on, come on, come on

h1

Les Trementinaires

18UTC31UTC12bSat, 20 Dec 2008 03:01:18 +0000UTC 18, 2008

L’ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l’èxode estacional de molts homes i dones d’aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de les valls es van dedicar a extreure d’aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d’una Catalunya per on, tot caminant i carregades d’herbes i olis, anirien “guarint i curant tots els mals”. La saviesa es traspasava de mares a filles,  o sinó, netes,  quant més joves millor. Si a la familia no hi havia nenes petites, les remeieres demanaven a gent del poble que els hi deixessin endur-se les nenes petites en els seus llargs viatges. Al dur jovenalla,  era més fàcil d’aconseguir un lloc on allotjar-se.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d’any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L’últim viatge el va fer la Sofia d’Ossera, l’any 1982. Marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos.

____

Una dada relacionada amb les trementinaires, és l’obra de Pius Font i Quer. Aquí deixo una petita biogràfia d’aquest botànic català.

Pius Font i Quer (* Lleida 1888 – Barcelona 1964) va ser un botànic (taxonòmic i fitogeògraf) així com farmacèutic i químic, que va destacar com un dels noms més importants de la ciència botànica catalana i espanyola de mitjans del segle XX. Va ser un gran mestre i un gran divulgador.

Va passar la seva infància a Manresa, on un institut d’ensenyament secundari porta el seu nom. Es va doctorar en Farmàcia (1914) amb una tesi sobre la flora del Bages.

Entre altres càrrecs va ser professor de Farmàcia i Botànica a la Universitat de Barcelona i també va ser professor a l’Escola d’Agricultura. De 1931 a 1934 va ser president de la Institució Catalana d’Història Natural, una organització privada molt important en la història de les Ciències Naturals espanyoles, la secció de botànica encapçalà igualment durant el franquisme i fins la seva mort.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1942 i vicepresident dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i Edimburg (1964).

L’any 1911 havia ingressat en el cos de la sanitat militar, en el qual va assolir el grau de tinent coronel farmacèutic. Quan es va produir l’alçament militar de 1936 es trobava a Albarracín a excursió botànica amb els seus alumnes; per tornar a Barcelona va haver de travessar la línia del front, per la qual cosa després de la guerra va patir de represàlies (sota l’acusació de rebel · lió militar) amb pèrdua de tots els seus càrrecs, el que va dificultar la continuïtat de la seva carrera científica.

Les seves investigacions abasten el conjunt de la Península Ibèrica i les regions muntanyoses del Marroc sota control espanyol, a les que va organitzar excursions de recol · lecció entre 1927 i 1932. D’aquestes i altres recol · lecció, que li havien estat confiades des dels seus primers anys, va derivar la magna obra Iter Maroccanum (1928-1932), una col · lecció de exsiccata fonamental per a la recerca de la flora d’aquesta part del món. Va treballar amb assiduïtat en els Països Catalans, i d’ells, especialment en la part meridional de l’antic Regne de València, així com a Eivissa i Formentera, així com en les serres d’Andalusia Oriental.

Font i Quer va participar en diverses obres col · lectives i va dirigir algunes. En particular va ser un gran formador (les obres també ho eren de divulgació) de la terminologia botànica popular i científica en llengües catalana i castellana. En aquest sentit destaca el Diccionari de Botànica (1953) gràcies al qual el vocabulari d’aquesta ciència gaudeix en castellà d’un grau de coherència lèxica que sol faltar a altres.

Font i Quer és també l’autor de l’obra castellana més coneguda, contínuament reeditada, de flora farmacèutica, Plantas medicinales. Apareix subtitulada com El Dioscórides renovado, per honorar a les antigues revisions renaixentistes de l’obra de Dioscórides, especialment les d’Andrés Laguna i Andrea Mattioli. És obra que destaca per la seva qualitat literària i assagística, tant com per la riquesa i accessibilitat de la informació que conté.

Les espècies i subespècies que han estat dedicades a Font i Quer porten l’epítet fontqueri, derivat de la versió castellanizada del seu cognom.

____

Tot això ha vingut quant, al no fer res per la nit, m’he posat a mirar la televisió. Al canal 33 han posat un documental de les remeieres, jo com que tenia molta son, no l’he acabat de veure. Però me posat a investigar i mira ^^

Info: Wikipedia i http://www.trementinaires.org/

h1

Això és Esparta

40UTC31UTC12bMon, 08 Dec 2008 20:52:40 +0000UTC 18, 2008

Això és Esparta i la conya després de veure la pel.lícula i babejar … I l’escombra al cap cridant a ple pulmó – Això és Espartaaaaaaaaaaaaaa!
La conya de la peli va durar setmanes. Jo vaig veure la peli i tan tranquil·la fins que un dia vaig trobar tirat pel balcó el capçal d’una escombra (fet miques, per cert), la vaig recollir i m’ho vaig posar damunt del cap i cridant a ple pulmó en direcció al pati interior d’ nostra illa … Això és Esparta! Crec que els veïns es van assabentar del que feia al balcó… jejeje.

Una altra de les conyes que van recaure en la meva persona per haver mirat aquesta peli és – Aissssssss Leonides. Enteneu-me, la conya és perquè a mi em va agradar aquest senyor, perquè? no ho sé … seran els seus músculs, serà la barba, serà el retoc fotogràfic i la llum de la pel·lícula …?? Ni flowers. A banda d’en Leonides, sortien uns tios que ja m’agradaria saber on estan, perquè molt wapos tots, però humans … no són. Aissssssssss els efectes especials … ainsssssssss. (babas). La senyoreta Addictive em va repetir la conya i jo amb les meves babes durant… molt de temps.

Només em queda anar a algun gimnàs a veure si trobo a algun tiarrón semblant als de 300. Només em queda esperar … i molt.

h1

Sabors de la Fanta

59UTC31UTC12bThu, 04 Dec 2008 18:54:59 +0000UTC 18, 2008

* Taronja
* Limona
* Maduixa
* Pinya
* Poma
* Chamoy (Mèxic)
* Cicle (Mèxic)
* Chinotto
* Cirera negra
* Préssec (Durazno)
* Cogombre
* Zarzaparrilla
* Poma i te verd (Fanta Verdi, a Espanya)
* Guaranà (Estats Units i per un temps a l’Argentina i Mèxic)
* Calypso (Argentina, Bolívia per temps limitat 1 que va ser una combinació de sabors)
* Taronja Mandarina (Rússia, Brasil, Bolívia Paraguai i Xile)
* Fanta Món Tailàndia Sabor Mango (Argentina i Mèxic) Temps limitat
* Mango (Rússia)
* Fanta Discover (Argentina) Sabor Meló Xina, commemorant els Jocs Olímpics de Beijing 2008
* Fanta Món Xina Sabor Melon Verda (Mèxic) Temps limitat
* Cirera (EUA)
* Síndria (Sabors l’Estiu)
* Mandarina (Sabors l’Estiu)
* Shokata (Sabors l’Estiu)
* Aranja Rosa (Sabors l’Estiu)
* Raïm (Sabors de l’Estiu, Brasil)
* Exòtica (Fruits Tropicals, edició limitada)
* Fanta Zero (de Taronja i Llimona, a Espanya, Bolívia i Xile)
* Fanta Kolita (Costa Rica)

___

N’hi ha per donar i vendre jejeje.

h1

Dia mundial del SIDA

59UTC31UTC12bMon, 01 Dec 2008 20:40:59 +0000UTC 18, 2008

El dia mundial de la lluita contra la SIDA, es commemora el 1 de desembre de cada any, es dedica a donar a conèixer l’epidèmia de la SIDA global causada per l’extensió de la infecció del VIH. El dia 1 de desembre va ser escollit pel fet que el primer cas de SIDA va diagnosticar en aquest dia el 1981. Des d’aleshores, la SIDA ha matat més de 25 milions de persones a tot el món, sent una de les epidèmies més destructives de la història registrada. Tot i que existeix un major accés i s’ha millorat el tractament antiretroviral i la cura en algunes regions del món, l’epidèmia de la SIDA va costar aproximadament 3,1 milions (entre 2,8 i 3,6 milions) de vides al 2005 de les quals, més de mig milió (570.000) eren nens.

El concepte de dedicar un dia a la lluita contra la SIDA al món es va originar a la Cimera Mundial de ministeris de la Salut de 1988, dins dels programes per a la prevenció de la SIDA. Des de llavors, ha estat pres per governs, organitzacions internacionals i caridades voltant del món.

Des de 1988 fins 2004, el Dia Internacional de la Lluita contra la SIDA va ser organitzat per UNAIDS (ONUSIDA), organisme que triava un tema per cada any, després de consultar amb altres organitzacions. El 2005 la UNAIDS lliurar la responsabilitat de la commemoració d’aquest dia a la Campanya Mundial contra la SIDA (WAC, World AIDS Campaign), una organització independent. Per al 2005, van triar com a tema de la campanya: “paren a la Sida: compleixin la promesa” (Stop AIDS: Keep the Promise), que estarà vigent fins al 2010. Aquest tema no és específic per el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA, sinó també per a les tasques que la WAC fa durant l’any.

h1

Little Ashes

17UTC31UTC12bMon, 01 Dec 2008 16:35:17 +0000UTC 18, 2008

img054

El director britànic Paul Morrison està preparant una pel·lícula que aborda una suposada relació amorosa entre el pintor Salvador Dalí i el poeta Federico García Lorca.

“Little Ashes”, una coproducció entre el Regne Unit i Espanya, està ambientada en el Madrid de la dècada dels 20 i explora la intensa amistat entre els seus protagonistes, Dalí, Lorca i el cineasta Luis Buñuel després de conèixes a la Residència d’Estudiants.

El film, rodat principalment a Barcelona amb un modest pressupost d’uns 2 milions d’euros, mostrarà com la relació entre el pintor i el poeta va començar com “una amistat” que amb el temps es fa “més íntima” i “progressa cap a un nivell físic “, va explicar la guionista, Philippa Goslett.
Però la relació no va arribar a consumar: “(Dalí) va dir que van intentar mantenir relacions sexuals, però que feia mal, així que no van poder consumar la relació. Considerant les enormes inhibicions de Dalí, no és sorprenent”, va afegir Goslett, citada per “The Observer “.

Com a substitut, el poeta granadí dorm amb una amiga, “el que Lorca va anomenar el seu sacrifici final”, davant la mirada de Dalí “i això va ser el principi de la seva voyerismo”, va apuntar Goslett, que, davant la controvèrsia que pugui generar l’ pel · lícula, es va mostrar convençuda que “alguna cosa va ocórrer” entre els dos artistes.

“Per mi, la tragèdia veritable és Dalí. Va estar realment embruixat per Lorca durant la resta de la seva vida i parlo sobre ell incessantment, més que de la seva dona, Gala”, va mantenir la guionista.

L’actor britànic Robert Pattinson, de 21 anys i conegut per la seva interpretació de Cedric Diggory en la saga de Harry Potter, dóna vida a Dalí.
L’actor espanyol Javier Beltrán interpreta a Lorca, afusellat un mes després de l’inici de la Guerra Civil (1936-39) per combatents del bàndol que es va alçar en armes contra la República, mentre que Buñuel és encarnat pel britànic Matthew McNulty. En el repartiment de la pel·lícula també hi ha Marina Gatell, més coneguda ultimament per el seu paper a la serie d’Antena 3, Lalola.

L’estrena de la pel·lícula és el pròxim 30 de Maig de 2009… a vere que tal.

h1

Quarts de casa

33UTC30UTC11bMon, 24 Nov 2008 00:35:33 +0000UTC 18, 2008

Ais Barcelona maca i preciosa, lluenta i pudenta, amb claror i foscor, tot en un mateix espai.

Jo sóc resident en un petit àtic a l’Eixample però em pasejo força per Barcelona, Adoro el Born i el Barri Gòtic, i sobretot té un encant especial la Barceloneta. La meva història amb aquest barri és antiga, una cosina de la meva avia viu a la Barceloneta, una senyora gran, d’uns 80 anys, vui sola i és viuda.

L’escala és estreta, molt empinada que s’hi a mi em va costar pujar fins al 2 pis, a la senyora encara l’hi deu costar molt més. Mal pintada, els esglaons erosionats pél temps rellisquen com una mala cosa, les busties trencades i la llum és molt tenue, que si intentes baixar-la ràpid, ets pots trencar la crisma.

El seu pis es troba just al cantó de Can Maians, mai m’hen recordo del nom del carrer. Un dia els meus pares em van rfecomanr fer-li una visita, i sincerament vaig alucinat pebrots i mandonguilles, el pis era petit com una capsa de mistos. 30 metres quadrats…és casi inhabitable. El bany és inexistent, petit, no hi ha plat de dutxa, l’aigua que cau de la dutxa directament al terra on hi ha un petit forat per on s’escola l’aigua, una petita cortina que impedeix a dures penes que no es mulli la tassa, el mirall i el la pica del bany són minuscules. El saló-mejador és petit i decorat amb gust pèsim, pél meu gust, les avies sempre amb l’estil del ganxet a tot arreu. Les parets empaperades i la cuina, Déu meu, com s’és de petita.

El barri és prou maco, però des de la primera vegada que hi vaig posar els peus fins ara, ha canviat moltissim. Abans hi havia molt més gent del pais, molts de crits i converses devant la porta de casa en cadires de bimet, típic de poble pescador, com a casa meva. Ara hi ha molts immigrant, jo no em queixo pas d’això però si que ha anat endetriment del caliu del barri, també per soposat ara hi ha moltes drogues i estrangers que lloguen els pisos, ja no és com abans. Llàstima.

Investigant una mica més sobre el tema he trobat els preus de les cases… i ho he trobat exagerat: 132.000€ per un quart de pis… quan a mi em sembla recordar que aquesta senyora i el seu bon home en pau descansi el van pagar per unes 200.000 de les antigues pessetes uns anys abans dels Jocs Olímpics. Déu ni do com pugen els preus amb el pas dels anys.

I aquí va una mica de història sobre el barri, jo no la coneixia tota però sempre és interesant coneixer noves coses. El saber no ocupa lloc o almenys n’ocupa poc.

maians

La Barceloneta va ser dibuixada pràcticament amb esquadra i cartabó. Amb les muralles que empresonats la ciutat i la Ciutadella al costat, les cases de la Barceloneta-sota jurisdicció militar-es van dibuixar baixes, de planta i pis, i de dimensions petites ja que les parcel eren de 8,72 per 7,65 m : Uns 66 m quadrats de planta. Van ser concebudes com cases que ara es anomenarien unifamiliars, i estaven disposades en agrupacions de vuit.

A mesura que el barri creixia en població, les cases s’anaven transformant per acollir més residents. Primer, cap amunt: el que havia estat concebut com una sola casa es va dividir en dues. Va néixer així la mitja casa. El tercer pis escalar en la primera dècada de 1800; el quart, a finals dels anys seixanta del segle XIX, i la cinquena planta, una mica més tard. També es trosseja la planta: una part dels immobles va ser partida en dues; d’aquí el nom de quarts de casa. Aquestes, a més de ser de dimensions reduïdes, tenen un problema afegit: el difícil accés als pisos superiors.

Però la radiografia dels pisos de la Barceloneta no és unitària. Per això, el primer pas per afrontar la reforma va ser l’encàrrec d’un estudi i d’una proposta d’intervenció en els que estan treballant al despatx d’arquitectura de Josep Lluís Sisternes i l’empresa municipal Foment de Ciutat Vella. De moment, una de les conclusions és que l’estat dels immobles és bastant desigual. “Els que encara mantenen la planta més dos pisos d’alçada estan millor que els que són més alts”, explica Sisternes. Aquesta radiografia mostra la configuració dispar de les plantes: al costat d’un immoble trossejat a quarts de casa es situa altre de mitja.

I això és tot per ara.

Adéu